L’any 2020, el sector assegurador es va enfrontar a un cicle de mercat desafiador impulsat per diverses raons que van resultar en grans pèrdues en la indústria asseguradora i reasseguradora. Aquests factors van incloure diversos anys seguits de tipus d’interès negatius, un augment en la sinistralitat mundial a causa de riscos catastròfics i una elevada incidència en sinistres d’indústries preeminents de materials constructius combustibles.
Augment de primes i exigències en mesures de protecció
Com a conseqüència, la capacitat asseguradora es va veure reduïda (ja no era un mercat tan rendible), la qual cosa va provocar un increment de primes i requisits més estrictes quant a mesures de protecció. En resposta, les companyies asseguradores van adoptar una postura més selectiva a l’hora d’assegurar riscos.
Impacte en indústries alimentària i química i necessitat d’adaptació
Com a resultat, les primes van anar augmentant de manera considerable en els anys posteriors, especialment en aquelles indústries que van experimentar major incidència de sinistres, com la gestió de residus, plantes de reciclatge, indústries químiques, plàstics, paper i sector alimentació entre altres. Algunes empreses d’aquests sectors es van quedar sense cobertura durant un temps fins que van implementar mesures de protecció per a ser assegurables. I fins i tot complint amb la normativa vigent, moltes d’aquestes empreses no aconseguien satisfer les exigències de les companyies asseguradores.
En l’actualitat, el mercat sembla que s’ha estabilitzat per a uns certs sectors, encara que pel que fa a la indústria alimentària i química, la situació continua sent bastant restrictiva. La Federació Espanyola d’Indústria d’Alimentació i Begudes ha assenyalat la falta d’assegurament com un problema greu. Algunes empreses s’han vist obligades a recórrer a l’autoassegurança, la qual cosa compromet la liquiditat dels seus negocis, mentre que uns altres han pogut accedir a les assegurances, però amb límits d’indemnització considerablement inferiors a les seves necessitats, i amb primes i franquícies molt elevades.
Els incendis a les fàbriques d’alimentació, un dels riscos principals, posen en perill no sols tota la cadena de subministrament, sinó també els potencials danys materials a les instal·lacions, els costos de les matèries primeres i fins i tot en alguns casos, els danys personals. En resum, esdeveniments d’aquesta magnitud poden posar en risc la viabilitat mateixa d’una empresa. Per tant, comptar amb una cobertura asseguradora integral resulta essencial per a mitigar tals riscos.
Recomanacions i mesures de prevenció davant incendis
L’elevat nivell d’exigència de les companyies asseguradores en mesures de protecció, especialment en el que concerneix la prevenció d’incendis, recull una sèrie de requisits i recomanacions destinats a minimitzar els possibles danys en cas d’incendi. Aquestes accions inclouen implementar sistemes de detecció automàtica, sectorització de les instal·lacions, bona distribució de BIEs, hidrants en tot el perímetre, correcte manteniment dels quadres elèctrics, ruixadors en magatzems, procediments adequats (autoinspeccions, formació, conscienciació) i, sobretot, establir una sòlida política interna de prevenció i gestió de riscos.
La clau: col·laboració entre asseguradores, clients i brókers d’assegurances
El procés ha de ser col·laboratiu entre les companyies asseguradores, que han de suggerir millores apropiades i factibles segons l’activitat i capacitat de cada client. El client ha de realitzar les inversions necessàries mentre que el bróker d’assegurances ha de recolzar-lo fent un seguiment de les recomanacions i negociant amb les companyies asseguradores per a obtenir la millor cobertura possible en danys materials.
En conclusió, la inversió en seguretat i una gestió de riscos eficaç són pilars fonamentals per al futur sostenible de les indústries d’alimentació i química. Aquestes accions no sols protegeixen el negoci davant possibles adversitats, sinó que també faciliten l’accés a solucions d’assegurances que garanteixin el seu creixement i continuïtat a llarg termini.
